La cançó de l’hortolà

Cantem! Cantem tots! Per la fi del jorn,

pel bany i el descans merescut

que ens renta el cos empolsinat i fatigat!

És un gandul el que no canta,

el jorn no ha acabat, ni l’ha començat,

no està empolsinat ni fatigat es pot trobar.

L’aigua calenta és una cosa noble,

com ho és la barra de la taverna

o la poltrona vora el foc a la llar!

És agradable el so de l’aigua de la pluja,

i la del rierol quan cau del turó a la plana;

és agradable el vent quan t’acarona

i la muller que et rep amb els braços oberts;

però també ho és l’enrenou a la taverna,

amb una gerra d’escumosa cervesa a la mà

després de passar per l’aigua calenta

i un bon plat d’escudella fumejant.

L’aigua fresca no podem menysprear,

calma una gola assedegada i fa créixer el conreat;

el vent tampoc, ja que de la calor et refà,

i la muller reconforta amb la seva companyia

i bons àpats per les forces recuperar;

però també apreciem la cervesa

si és beguda el que estem cercant,

i aquella olor rància d’un lloc sense ventilar,

com la companyia sorollosa d’altres hortolans

després que l’aigua calenta ens hagi relaxat.

Venerem l’aigua fresca que és bona,

un preuat tresor a sota del Cel,

com també ho és la muller i el foc a terra,

el plat calent a taula i el vent;

però també l’aigua calenta per deixar-nos ben nets,

les sorolloses rialles a la taverna

i l’escumosa cervesa! Cantem!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s