Enllà, en la llunyania

Et vas despertar

obrint els ulls amb una mirada càlida i fatigada.

A trenc d’alba

has de continuar per un llarg camí.

Retorna del Món dels Somnis.

Del lloc on has vist els que hi varen caminar abans.

T’estan cridant

des dels prats que hi ha creuant els boscos, més enllà.

Per què somrius?

Què és aquesta felicitat que il·lumina la teva mirada?

Aviat jo també la sentiré

ja que tots els nostres temors s’esvairan.

Et tinc entre els meus braços,

mentre estàs despertant.

Què cerca la teva mirada

en la llunyania?

Per què és tan enllà l’horitzó?

Per damunt de les muntanyes

s’alça el Sol brillant.

El camí guia als nostres peus

per retornar a la nostra llar.

I tothom s’adonarà

de la brillantor dels teus ulls.

Una lluïssor que il·lumina el camí,

per on els nostres peus caminen.

Ets en qui confio

en aquest alba.

Entre prats, boscos i muntanyes

oblidant els temps ja passats.

No cal dir res

som feliços fins a la fi dels temps.

Caminem junts, de costat.

Tu i jo, res ens pot separar.

Abraçats fortament l’un amb l’altre,

ja pots obrir els ulls.

Què cerca la teva mirada

en la llunyania?

Per què és tan enllà l’horitzó?

Per damunt de les muntanyes

s’alça el Sol brillant.

El camí guia als nostres peus

per retornar a la nostra llar.

I tothom s’adonarà

de la brillantor dels teus ulls.

Una lluïssor que il·lumina el camí,

per on els nostres peus caminen

enllà, en la llunyania.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s